UNA TROBADA MICRORELATISTA A ASTÚRIES
Els passats 18 i 19 de setembre vaig ser convidat a l'“Encuentro en Verines” que organitza cada any el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i que en aquesta edició estava dedicat a “El auge de las formas breves en la literatura actual”. Vaig assistir-hi com a representant del microrelat en català. En un entorn bucòlic –com bé mostren les fotografies– vam discutir sobre microrelats, aforismes, fragments, gregueries, faules, màximes, per citar només un grapat de les centenars de varietats de la brevetat literària (sí, ho heu llegit bé: centenars, ho asseguren els experts).
Entre els convidats hi havia noms il·lustres com Irene Andrés-Suárez i Fernando Valls (dos dels principals erudits en els gènere del microrelat), escriptors de renom com Hipólito G. Navarro, Rubén Abella, Benjamín Prado o Juan Pedro Aparicio, i un editor de referència per als amants del microrelats: Miguel Ángel Arcas (de Cuadernos del Vigía).
Cadascú presentava la seva ponència i després es debatia en un ambient distès (un “encuentro” és sempre menys encarcarat que un congrés). Jo vaig conferenciar sobre “Microrrelatos y miniaturas musicales. Algunas reflexiones sobre la brevedad en música y literatura” (pitgeu l'enllaç si te
niu curiositat pel tema), vaig exemplificar el discurs amb algunes pinzellades musicals –molt gentilment van proporcionar-me un pianet– i vaig llegir alguna de les meves criatures literàries.
Entre les ponències més memorables destacaria la de l'incombustible Fernando Valls, que va fer una defensa aferrissada, visceral i reivindicativa del microrelat com a gènere, i la divertidíssima dissertació de l'Hipólito G. Navarro sobre els trenta-cinc anys que va trigar a escriure un dels seus microrelats més antologats, “Meditación del vampiro” (que us recomano llegir aquí, passareu una bona estona).
Tot amanit amb els excessos gastronòmics propis d'aquelles terres, sense que hi faltessin les inevitables favades asturianes. Vaja, un luxe.
Les fotografies són de Beatriz Alonso Aranzábal