TERROR A MOLINS DE REI
Un any més, un dels meus microrelats ha estat premiat al Concurs de Microrelats de Terror de Molins de Rei. En aquesta ocasió, el conte no és gaire terrorífic (en realitat, els meus mai no ho són...), es titula El repòs del soldat i ha rebut l'accèssit de la categoria de microrelats en català (podeu llegir-lo si cliqueu el títol).
Abans i després del veredicte, vam poder gaudir de les tradicionals sessions de curtmetratges. Més de quatre hores de sang, tortures, monstres i alguna riallada. El nivell general em va semblar notable, molt superior al de l'any passat. Entre els curts que més em van agradar hi havia el britànic Surgery dels germans Clemens, a partir d'una idea del seu pare, Brian Clemens, el guionista que va aterrir la meva infància amb la sèrie Tensión (originalment titulada "Thriller"). Surgery és una història truculenta, esgarrifosa, amb un final sorprenent i elegant. Exposure, un curt de quatre minuts del català Ignacio Rodó, també em va semblar original, enginyós i ben realitzat. I l'excel·lent Status change, curt nord-americà que explica una història de violència domèstica en només un minut exacte: chapeau! A la duríssima L'art du geste, un final irònic obliga a reconsiderar la percepció de la violència extrema que es mostra en bona part del metratge.
Per alleugerir la tensió de la nit hi va haver divertiments com la singapuresa Bad Throttle, que agradarà poc als amants de les motos (i molt als que detestem el brogit que solen fer) i les preceptives astracanades gore com L'ors noir o Night of the slasher. I es poden mencionar també un parell de peces nord-americanes –Waiting for Lola i In the night– amb bons actors i diàlegs brillants però guions previsibles i poc originals.
Un any més he de dir que no comparteixo el criteri del jurat a l'hora de repartir els premis (qüestió de gustos, suposo!). El curt guanyador, el francès Noct, encara que s'ha de reconèixer que estava ben realitzat, va avorrir-me (confesso que vaig fer alguna capcinada...). El segon premi de la nit, però, és del tot incomprensible: el curt mexicà Sange no va interessar-me gens: un guió inversemblant, uns actors encarcarats que semblaven trets del pitjor culebrot i uns diàlegs forçats, artificials. A banda que el tema de les snuff movies ja comença a estar una mica suat... Sort que el jurat va tenir el bon gust de premiar amb una menció especial Status change, que serà el filmet que més recordaré de l'edició d'aquest any.
Però aquella nit l'horror de veritat estava lluny de la pantalla de Molins. L'horror de veritat era a mil quilòmetres, a París. Tornant a casa, la ràdio només parlava de xifres de morts, de sang, de dolor, i feia que els calfreds que havíem experimentat en la foscor del cinema semblessin de fireta.