SENATXO
El meu pare, a la bossa que solia portar, una bossa de mà, marró, de cuir gastat, en deia senatxo. Espera que agafo el senatxo. M’he deixat el senatxo. Ho porto al senatxo. Era com una bitlletera grossa, o més aviat, una cartera petita. S’obria amb una cremallera i tenia una cinta també de cuir per posar-hi la mà a través, per seguretat, imagino, per si algú l’hi volia estirar (tenia l’aspecte d’una bossa per carretejar un feix de bitllets). Què hi portava en aquell senatxo? No ho recordo. Potser bitllets, sí, en aquells temps les targetes de crèdit no eren d’ús tan comú. O papers del banc (anava sovint al banc, el meu pare). Potser documentació que li demanava el gestor? O qui sap si talonaris de txecs (que ara ja han passat a la història).
L’altre dia vaig buscar la paraula a l’Optimot. «No hi ha resultats», em va respondre el giny lingüístic. M’ho temia. Vaig provar diverses variants: el meu pare no la podia haver inventat, aquella paraula! Bé l’havia d’haver sentit en alguna banda, abans de fer-la seva... Finalment la meva tossuderia va veure’s recompensada: el diccionari acceptava sarnatxo, en l’àrea temàtica d’«agricultura, ramaderia i pesca», concretament en l’apartat d’«enginyeria forestal». Caram. Enginyeria forestal... No aportava cap definició, només els equivalents en altres llengües: l’espanyol zurrón, el francès gibecière i l’anglès pouch.
La recerca a google va resultar més clarivident: un sarnatxo o senatxo (s’accepten les dues formes) és una mena de cabàs o cistell de mà per anar al mercat i omplir-lo de fruites i verdures. Etimològicament prové del mossàrab sannág, que significa senalla (que vol dir també cabàs: ens movem per territoris veïns). La terminació -atxo, se’ns explica, és originària de l’Alcoià i el Comtat (una comarca del País Valencià).
No en vaig tenir prou i vaig perseverar. El diccionari català-valencià-balear de l’Institut d’Estudis Catalans anava més enllà i contenia cinc accepcions. Per no ser exhaustius, les resumirem: un sarnatxo pot ser una senalla rodona amb tapadora per dur-hi queviures; una bossa d’espart que els carreters porten a la barana del carro (per dur-hi també queviures); una cista de joncs, rodona, amb quatre anses per dur-hi roba; una bossa de xarxa per portar-hi animals caçats; i, finalment, un sarnatxo pot referir-se al fons o sola del carro quan porta taulell.
Va desconcertar-me una mica, aquesta última definició. Hauria d’haver investigat què era el fons o la sola d’un carro. I què significava portar taulell? Per sort, un exemple il·lustrava la definició: «Ja he cobrat la taronja i tinc els diners en el sarnatxo». I el meu pare, des del més enllà, des de l’èter boirós —que diria el meu poeta preferit—, va somriure. Ja ho deia bé, ell!
Lingüística recreativa.