ELS MEUS LLIBRES DE 2022

Entre el munt de llibres que he llegit aquest any, aquests són els que m’han entusiasmat. Per ordre de lectura:

—Gustave Flaubert: Madame Bovary (Columna). Vaig començar l’any amb la relectura d’un clàssic. La prosa de Flaubert —i la del seu traductor català, Lluís Maria Todó— és d’un virtuosisme que esparvera.

—Sigrid Nunez: Cuál es tu tormento (Anagrama). Una novel·la plena d’observacions intel·ligents que parla de càncer i d’eutanàsia sense truculència i amb algunes dosis d’humor i ironia.

—Ferran Garcia: Guilleries (Males Herbes) Aquest western rural és, pel meu gust, la novel·la més compacta i rodona de l’autor.

—Luis Rodríguez: 3.38 (Candaya) Un autor experimental, diferent, estrany. Entretingut i hermètic alhora. No sé si m’agrada, però sí sé que m’interessa (i força: aquest any he llegit tots els llibres que ha publicat).

—John Banville: Tetralogía científica (Alfaguara). La reedició de quatre novel·les de Banville és una gran notícia. Ja les havia llegit molts anys enrera però m’he animat a rellegir-les. Són Banvilles primerencs, però no menys magistrals.

—Graham Swift: El Domingo de las Madres (Anagrama). Primera obra de Swift que llegeixo, una nouvelle exquisida que em va portar a investigar altres llibres seus (els menys inspirats Últimos tragos y Bueno, aquí estamos).

—Manuel Moyano: La frontera interior (RBA). El llibre de viatges és un gènere literari que no m’atrau gaire. Però aquesta travessia per Sierra Morena que narra Moyano és molt entretinguda. Moyano és un escriptor que faria apassionant el prospecte d’un medicament.

—Gilbert Adair: Amor y muerte en Long Island (Planeta). Una divertida novel·la breu amb un narrador de l’estirp de Humbert Humbert, meticulós i repel·lent. D’Adair també em va agradar molt un thriller metafísic titulat La muerte del autor (Península) i un extraordinari volum d’articles titulat Surfing the Zeitgeist (Faber & Faber).

—Virginia Woolf: Cap al Far (Bernat Metge Universal). Amb una base argumental mínima, Woolf és capaç de construir un univers. La meva novel·la preferida d’aquesta autora (però no he llegit encara Orlando).

—Héctor Rivadeneyra Moll: La mesura de l’home (Males Herbes). Cinc contes divertidíssims. Un dels millors llibres de ciència-ficció que he llegit darrerament.

—Gustavo Flaverón: Vivir abajo (Candaya). Novel·lassa de 670 pàgines: addictiva, exigent, extravagant, excessiva, irregular, absorbent. 

—Joan Samson: El subhastador (Males Herbes). Un thriller amb una tensió mil·limètricament calculada. Me’l vaig empassar en tres dies. 

—Andrea Bajani: Saludos cordiales (Siruela). Brillant nouvelle sobre les misèries del món laboral escrita amb un humor negríssim.

—Stanley Crawford: Some Instructions (Jonathan Cape). Hilarant novel·la en forma de llibre d’instruccions que un personatge repulsiu dedica a la seva família. Escrita l’any 1978, aquesta obra mestra de l’humor (políticament incorrectíssim) encara espera algun editor atrevit que la tradueixi al català (o al castellà).

També vull mencionar la divertida novel·la d’Adam Thirwell La huida (Anagrama), la molt bernhardiana Panters y Museo del Fuego de Jen Craig (Pálido Fuego) —com a títol, el més estrambòtic de l'any—, Un hombre soltero (Acantilado), deliciosa novel·la breu de Christopher Isherwood, el primer i extraordinari recull de contes de Lorrie Moore titulat Autoayuda (Seix Barral) i l’assaig Plagia millor! de Manel Ollé(Periscopi), que em va tranquil·litzar sobre la meva cleptomania literària quan em poso a escriure. Per acabar, una menció especial pels Seixanta contes de Donald Barthelme,  per fi en català gràcies a Extinció Edicions.