Els deu llibres del 2013
Arribo una mica tard (ja ben avançat 2014), però no em puc estar de fer una llista dels llibres que més plaer m'han proporcionat aquest passat any 2013. No sóc una persona sistemàtica, més aviat llegeixo a rampells, i no duc compte dels llibres llegits (50, 100, 200? No ho sabria dir...). Per tant, aquesta no és una llista fiable: és segur que em deixaré algun bon llibre, i que hauria pogut fer una llista de fins a 20 o 25 llibres... Però aquests 10 que teniu aquí sota, són d'aquells que recomano sense embuts. Aquí els teniu, llistats per ordre alfabètic d'autors:
John Banville: Antigua luz (Alfaguara). Banville és el meu escriptor viu preferit i espero amb candeletes cada nou llibre. Aquest no em va decebre: amb més erotisme que la majoria d'obres de Banville i amb la seva prosa insuperable, recargolada i inspirada. Un plaer!
Jonathan Coe: La lluvia antes de caer (Anagrama). Una bona novel·la de 2007. Un melodrama elegant i sense sentimentalismes. Em va agradar tant, que la seva estructura va inspirar-me un conte del qual n'estic particularment orgullós.
Flàvia Company: L'illa de l'última veritat (Proa). La novel·la que més he recomanat aquest any. Ho té tot: concreció –no arriba a 150 pàgines–, aventures, naufragis, pirates, molta emoció, i un final espaterrant. La continuo recomanant.
Jean Echenoz: 14 (Anagrama). Sóc fan d'Echenoz i mai no em deceben els seus llibres (els he llegit tots!). Aquest el vaig trobar particularment inspirat: ¿es pot explicar millor la Primera Guerra Mundial amb menys de 100 pàgines?
Juan Gabriel Vásquez: El ruido de las cosas al caer (Alfaguara). Un novel·la apassionant, no només per l'argument, sinó sobretot per la prosa: un plaer de llegir (Vásquez és d'aquells que farien interessant un prospecte d'aspirines). L'entusiasme que va despertar-me aquesta novel·la va abocar-me a llegir TOT el que ha publicat Vásquez fins ara (sóc impulsiu, ja ho he dit abans). S'ha convertit per a mi en un escriptor a seguir (només té 40 anys!).
Núria Martí Constans: Un excés de felicitat (Curbet Edicions). Molt bon recull de vint relats, amb un humor fi que vaig trobar molt proper. Conté algun conte antològic. Una sorpresa.
John LeCarré: El espía que surgió del frío. Només quan vaig acabar-lo, vaig saber que aquesta novel·la complia 50 anys. LeCarré em sembla el millor exemple de literatura "de gènere" de qualitat, escrita amb gràcia i intel·ligència. Vaja, al nivell del meu escriptor preferit de novel·les d'espionatge: el gran Eric Ambler.
Ian McEwan: Operació Caramel (Empúries). Tot i que reconec que és un dels grans escriptors britànics, no sempre m'agraden els llibres de McEwan. Aquest sí que va meravellar-me, especialment gràcies a un final apoteòsic.
Víctor Sabaté: El jove Nathaniel Hathorne (Ed. Raig Verd). Una revelació. Una gran nouvelle que va captivar-me des de la primera pàgina.
Màrius Serra: La vida normal (Proa). Un excel·lent recull de relats. Ja té uns anys, però, pel meu gust, és un llibre molt superior a "Plans de futur", l'última obra que ha publicat l'autor.