ELS MEUS LLIBRES PREFERITS DE 2018
Aquests són els llibres que més m'han agradat aquest any, citats per ordre de lectura:
—Franz Kafka: El desaparecido (Galaxia Gutenberg). La novel·la de Kafka que em faltava per llegir, també coneguda amb el títol Amèrica. És la primera que va escriure el txec i, tot i ser més «lleugera» que El procés o El castell, està plena d'escenes amb el delirant absurd quotidià marca de la casa.
—Antonio di Benedetto: Zama (Adriana Hidalgo). Un clàssic de la literatura argentina del segle XX. Una barreja molt suggestiva de Kafka i Beckett, ambientada al segle XVIII.
—John Hawkes: Travesti (Meettok). Primer llibre que llegeixo de Hawkes, i no serà l'últim. Hawkes va declarar que l'argument, els personatges, l'escenari i el tema són els principals enemics de la novel·la, però en aquesta nouvelle, una petita joia, sembla contradir el seu credo.
—Pedro Mairal: Una noche con Sabrina Love (Libros del Asteroide). La primera novel·la de Mairal (de l'any 1998), d'una lleugeresa enganyosa, barreja de bildungsroman i road movie literària.
—John Banville: La senyora Osmond (Bromera). Banville, que ja havia fet de Chandler, ara fa de Henry James. El millor elogi que pot fer-se d'aquesta seqüela de Retrat d'una dama és que no desmereix l'original.
—Tom McCarthy: Residuos (Lengua de trapo). Si hagués d'escollir un sol llibre llegit l'any 2018, seria aquesta novel·la enlluerandora. De Tom McCarthy també m'han agradat molt Satin Island i Hombres en el espacio (les dues a Pálido Fuego). Vaja, que aquest ha estat el meu any McCarthy...
—Eloy Tizón: Seda salvaje (Anagrama). Una deliciosa novel·la breu escrita per un mestre del conte.
—Christopher Priest: The Glamour (Gollancz). Publicada l'any 1984, aquesta és una de les millors novel·les de Priest. Misteriosa, original, addictiva. Una llàstima que les edicions en espanyol de Priest a Minotauro siguin introbables i que els seus últims quatre llibres ni s'hagin traduit... (i en català només es va traduir el seu llibre menys interessant, El truc final). Per mi, Priest és un dels grans autors anglesos actuals.
—Magdalena Tulli: El defecte (Raig Verd). Una història crua explicada amb una veu originalíssima, metaliterària, amarada d'humor negre, grotesc, amb ecos de Kafka, de Brecht, del teatre de l'absurd...
—Anna Starobinets: Una edad difícil (Nevsky Prospects). Dels vuit contes d'aquest recull —que barreja Philip K. Dick, Stephen King i Gógol—, almenys quatre són magistrals. I no n'hi ha ni un que desentoni. Què més es pot demanar d'un llibre de contes?
—Pere Calders: Contes portàtils (Comanegre). Quina gran idea reunir tots els microrelats de Calders en un sol volum! Rellegint-los, m'he admirat una vegada més del seu enginy i originalitat. Tot un clàssic.
—Nicholson Baker: La entreplanta (La Navaja Suiza). Aquesta novel·la de 1988 és al·lucinant (és el primer adjectiu que em ve al cap). Un llibre "de viatges", segons la irònica definició de l'autor, molt irònica, tractant-se del viatge del protagonista des del peu d'unes escales mecàniques fins a dalt... Pel camí, assistim a una apoteosi de la digressió digna del Tristram Shandy de Sterne.
—Nicolai Gógol: Historias de Sant Petersburgo (Alianza Editorial). Els clàssics ho són perquè no passen mai de moda... "El nas", "L'abric" i "El retrat" són narracions que podien haver estat escrites avui.
També m'han agradat molt Els romanents de Víctor Garcia Tur (Empúries), Sempre hem viscut al castell de Shirley Jackson (L'altra editorial), Lincoln al bardo de George Saunders (Edicions de 1984), El llegat dels espies, l'últim John le Carré (Edicions 62), El limonero real de Juan José Saer (Rayo Verde) i els contes complets de l'argentí Ángel Bonomini, reunits sota el títol Todos parecían soñar (Pre-Textos).