Algunes opinions
Sobre AMBROSIA
«El llibre és un plaer, un joc continu. Ara treu el nas explícitament Borges, Calders o Cortázar, però sempre és Masó, un dels grans contistes del panorama actual.»
Magí Camps, La Vanguardia.
«De tant en tant algú s’aproxima a la perfecció ambrosiana i va més enllà del succedani. És el que passa amb els llibres de Jordi Masó.(...) Masó, com qui no vol la cosa, ha anat teixint una obra narrativa espurnejant feta d’epifanies lluminoses (...).»
Màrius Serra, La Vanguardia.
«Però la veritable unitat [dels contes] l’atorga l’escriptor dotant-los d'un marcat estil propi. Masó és una veu unívoca que sona forta i que deixa empremta: crec que no seria gaire difícil reconèixer un text seu sense signar.»
Jordi Casals, El Biblionauta
«Suggestiu recull de contes de Jordi Masó.»
Sergi Pàmies, La Vanguardia.
Sobre L'HIVERN A CORFÚ
«Masó té una alta exigència narrativa, elegància i precisió a tots els nivells. (...) Una novel·la amb un final rodó, un humor de diferents gruixos que la travessen de popa a proa i uns jocs creatius molt engrescadors.»
Lluís Llort, Avui
«Masó ha escrit una novel·la que és un gran joc, i demostra tenir prou habilitat per escapar dels carrerons sense sortida on el situa la seva voluntat de mantenir-se fidel a les regles que s’imposa, i el lector hi participa amb goig.»
Ponç Puigdevall. El País.
«Una novel·la primerenca d'un autor de qui ja havíem llegit dos llibres de contes molt recomanables. (...) Masó, molt donat a saltar-se les convencions narratives en els seus contes, repeteix l'operació en aquesta narració més llarga. (...) Masó és un narrador franc. Llegiu-lo.»
Màrius Serra, La Vanguardia.
«Jordi Masó torna a jugar amb la intertextualitat, la multiplicació de narratives i els codis de lectura, però en aquest cas la forma de la novel·la demanar dinamitar els tòpics d’aquest gènere en concret. (...) L’hivern a Corfú és una novel·la grollera i de brotxa grossa, però escrita —com és habitual en Masó— amb cert refinament. (...) La novel·la s’assembla molt al que podríem imaginar que seria la primera novel·la de Masó: juganera, bestiota, enginyosa.»
Irene Pujadas. La Llança.
Sobre LA BIBLIOTECA FANTASMA
«Reinterpretació crítica de la realitat a través de la imaginació, sempre desmitificadora, irreverent, còmica i molt cruel: neuròticament intel·ligent. (...) No ho dubtin: La biblioteca fantasma és un d’aquells llibres que els agradarà compartir i comentar amb tothom.»
Ponç Puigdevall. El País.
«Els contes de Masó tenen un pols narratiu remarcable. Van plens de personatges singulars, alguns d’inventats i d’altres extrets de la realitat documentada per l’autor, que ens els serveix en una primera persona de columnista a la secció de cultura d’un diari.»
Màrius Serra, La Vanguardia
«Però Jordi Masó aconsegueix un conjunt absolutament compacte, en què tots els contes respiren el mateix ambient i es refereixen a uns mateixos problemes: la transcendència, el record del passat, la impossibilitat de saber la veritat...»
Gustai Nerín. El Nacional.cat
«Si Borges pogués reviure per un moment i llegir els relats de La biblioteca fantasma, no seria agosarat dir que reconeixeria la seva herència, sobretot pel que fa a la banda més lúdica i trapella. Fa molt de temps que no gaudíem d’una experiència tan plaent, tan rodona i tan ben escrita, contenint el que la Rodoreda defensava que havia de constituir la base d’un escriptor: un estil i un món.»
Maite Martí. Sonograma Magazine
«Empeltat de Borges i de Vila-Matas, com ell mateix reconeix a l’inici, Masó traça el seu propi camí amb uns contes que transiten pels viaranys del joc entre la ficció i la realitat. (...) Narrador enginyós, és capaç d’agafar el lector de la mà i conduir-lo cap a les estances que més li interessen.»
Anna Ballbona. Serra d'Or
«Potser una de les majors revelacions de les lletres catalanes dels darrers anys.»
Jordi Sellarés.
Sobre POLPA:
«Hi ha pocs títols d'ara mateix que irradiïn tant de càlcul i tanta premeditació, tanta perícia, a l'hora de combinar els centenars de detalls d'ordre circumstancial i verbal que componen un llibre. El lector de Polpa agraïrà que l'autor demostri ser un bon constructor i administrador del temps dramàtic de cada història (...) però també el satisfarà que siguin ben poques les vegades que xerriqui la prosa glacial que usa amb mesura extrema, com si la fluïdesa de l'escriptura constituís una barrera per impedir el pas del lirisme forçat.(...) Un dels noms nous que més destaquen aquest any».
Ponç Puigdevall, El País
«La manera com Masó Rahola ha escrit aquests contes els situa en l'experimentalisme: el narrador, que se serveix d'una precisió quirúrgica, sobrevola els personatges amb la fredor pròpia d'un entomòleg. És un privilegi formar part d'una literatura on es produeixen obres tan lúdicament glacials, tan poc òbvies, que ens donen l'oportunitat de descansar d'una realitat cada vegada més aspra».
Vicenç Pagès Jordà, El periódico.
«Una autèntica delícia per als sentits. Un petit prodigi narratiu farcit de presències d'ultratomba. Aquests contes bateguen a cada línia, i et deixen amb els ulls com boles de billar. La literatura de cordill, si és bona, no té motius per sentir-se acomplexada. Brindem!».
Josep Lambies, Time Out.
«[Masó] acaba de convertir-se en una de les descobertes de la temporada gràcies a l'excel·lent recull de contes Polpa. Masó domina les descripcions —que avancen sovint a partir de detalls grotescos— i té una habilitat especial per deixar el lector amb la boca oberta a l'última frase del conte».
Jordi Nopca, Ara
«Masó excel·leix en l’homenatge a través de la desmitificació, la ironia i la paròdia. Tanmateix, no arriba a la sàtira. La utilització sovintejada de la metaficció, la subversió dels tòpics i la intertextualitat ens remeten al seu ampli bagatge cultural. Així, les al·lusions i picades d’ullet són enormes i constants: Borges, Nabókov, Agatha Christie, Henry James, Melville, Bioy Casares, Kafka. Jordi Masó demostra que la frontera entre la literatura culta i la literatura popular no són tan rígides com alguns pretenen. Tot el recull és un magnífic experiment retòric i estilístic, un experiment que, com a lectora exigent, agraeixo moltíssim. Un cop més, la demostració que “popular” i “culte” no són un oxímoron. Altament recomanat.»
Anna Maria Villalonga, Núvol
«Partint de formats i estils clàssics, Masó juga i homenatja o parodia els gèneres amb imaginació, humor i una certa mala llet i amb una correcció, registre i domini de recursos impecables.»
Lluís Llort, El Punt Avui
Sobre CATALEG DE MONSTRES:
"Un monstre dels relats. (...) En la seva darrera publicació, s’evidencia la capacitat d’aquest escriptor de sorprendre el lector utilitzant poques paraules i temes poc corrents però molt recurrents. La imaginació, la cultura, l’humor i l’enginy omplen les pàgines d’aquest recull de relats gens convencional".
Bloc Llengua de Drac. (Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell)
"El Catàleg de monstres és una obra plena d’ironia, d’humor càustic, de sornegueria sana, de crítica social, d’intriga, de desmesura, on l’absurd sovint hi té cabuda, on la perplexitat és més forta que qualsevol altra sensació de sorpresa. (...) El llibre és un joc lúdic d’una persona culta. No hi ha res de banal, ni de gratuït. La cultura s’imposa a la frivolitat. Fins i tot, la crueltat és sempre dolça. (...) Una imaginació que no té aturador ni vol caure en cap anècdota. Llegir aquest Catàleg de Monstres és passar-s’ho bé sense renunciar al plaer del refinament i la loquacitat de ser còmplices secrets d’un joc intel·ligent i divertit".
Josep-Ramon Bach: Jordi Masó: del piano a la llibreta sense parar de tocar.
Sobre LES MIL I UNA:
"Les mil i una ens fa obrir els ulls sobre els contes de fades i ens apropa molt la realitat. (...) Entre els seus fulls hi trobareu narrada –d'una forma exquisida– molta d'aquella crua i punyent realitat, de la que amagant-nos darrere d'allò mal dit "políticament correcte" tan sols acostumem a reconèixer-ne la veritat a mitges"
Ferran Planell (President de l'ARC, Associació de Relataires en Català)