Algunes opinions

 

Sobre POLPA:

«Hi ha pocs títols d'ara mateix que irradiïn tant de càlcul i tanta premeditació, tanta perícia, a l'hora de combinar els centenars de detalls d'ordre circumstancial i verbal que componen un llibre. El lector de Polpa agraïrà que l'autor demostri ser un bon constructor i administrador del temps dramàtic de cada història (...) però també el satisfarà que siguin ben poques les vegades que xerriqui la prosa glacial que usa amb mesura extrema, com si la fluïdesa de l'escriptura constituís una barrera per impedir el pas del lirisme forçat.(...) Un dels noms nous que més destaquen aquest any».

Ponç Puigdevall, El País

 

«La manera com Masó Rahola ha escrit aquests contes els situa en l'experimentalisme: el narrador, que se serveix d'una precisió quirúrgica, sobrevola els personatges amb la fredor pròpia d'un entomòleg. És un privilegi formar part d'una literatura on es produeixen obres tan lúdicament glacials, tan poc òbvies, que ens donen l'oportunitat de descansar d'una realitat cada vegada més aspra».

Vicenç Pagès Jordà, El periódico.

 

«Una autèntica delícia per als sentits. Un petit prodigi narratiu farcit de presències d'ultratomba. Aquests contes bateguen a cada línia, i et deixen amb els ulls com boles de billar. La literatura de cordill, si és bona, no té motius per sentir-se acomplexada. Brindem!».

Josep Lambies, Time Out.

 

«[Masó] acaba de convertir-se en una de les descobertes de la temporada gràcies a l'excel·lent recull de contes Polpa. Masó domina les descripcions —que avancen sovint a partir de detalls grotescos— i té una habilitat especial per deixar el lector amb la boca oberta a l'última frase del conte».

Jordi Nopca, Ara

 

«Masó excel·leix en l’homenatge a través de la desmitificació, la ironia i la paròdia. Tanmateix, no arriba a la sàtira. La utilització sovintejada de la metaficció, la subversió dels tòpics i la intertextualitat ens remeten al seu ampli bagatge cultural. Així, les al·lusions i picades d’ullet són enormes i constants: Borges, Nabókov, Agatha Christie, Henry James, Melville, Bioy Casares, Kafka. Jordi Masó demostra que la frontera entre la literatura culta i la literatura popular no són tan rígides com alguns pretenen. Tot el recull és un magnífic experiment retòric i estilístic, un experiment que, com a lectora exigent, agraeixo moltíssim. Un cop més, la demostració que “popular” i “culte” no són un oxímoron. Altament recomanat.»

Anna Maria Villalonga, Núvol

 

«Partint de formats i estils clàssics, Masó juga i homenatja o parodia els gèneres amb imaginació, humor i una certa mala llet i amb una correcció, registre i domini de recursos impecables.»

Lluís Llort, El Punt Avui

 

Sobre CATALEG DE MONSTRES:

"Un monstre dels relats. (...) En la seva darrera publicació, s’evidencia la capacitat d’aquest escriptor de sorprendre el lector utilitzant poques paraules i temes poc corrents però molt recurrents.  La imaginació, la cultura, l’humor i l’enginy omplen les pàgines d’aquest recull de relats gens convencional". 

Bloc Llengua de Drac. (Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell)

 

"El Catàleg de monstres és una obra plena d’ironia, d’humor càustic, de sornegueria sana, de crítica social, d’intriga, de desmesura, on l’absurd sovint hi té cabuda, on la perplexitat és més forta que qualsevol altra sensació de sorpresa. (...) El llibre és un joc lúdic d’una persona culta. No hi ha res de banal, ni de gratuït. La cultura s’imposa a la frivolitat. Fins i tot, la crueltat és sempre dolça. (...) Una imaginació que no té aturador ni vol caure en cap anècdota. Llegir aquest Catàleg de Monstres és passar-s’ho bé sense renunciar al plaer del refinament i la loquacitat de ser còmplices secrets d’un joc intel·ligent i divertit".

Josep-Ramon Bach: Jordi Masó: del piano a la llibreta sense parar de tocar.

 

Sobre LES MIL I UNA:

"Les mil i una ens fa obrir els ulls sobre els contes de fades i ens apropa molt la realitat. (...) Entre els seus fulls hi trobareu narrada –d'una forma exquisida– molta d'aquella crua i punyent realitat, de la que amagant-nos darrere d'allò mal dit "políticament correcte" tan sols acostumem a reconèixer-ne la veritat a mitges"

Ferran Planell (President de l'ARC, Associació de Relataires en Català)