ELS LLIBRES QUE RECORDARÉ DEL 2019
Aquests són els llibres que més recordaré d'aquest any que acaba. Per ordre de lectura:
—Stephen King: Escriure. Memòries d'un ofici (L'altra editorial). Un llibre fascinant, ple d'observacions intel·ligents —i encertades— sobre el procés d'escriptura. Tot un descobriment.
—Anna Starobinets: La glándula de Ícaro (Nevsky). Extraordinari recull de set relats fantàstics. Dignes dels millors capítols de la sèrie Black Mirror.
—Eduardo Berti: Faster (Impedimenta). La premisa no semblava gaire prometedora —els records autobiogràfics de l'adolescent Berti i els seus inicis en el periodisme— però la prosa de l'argentí és sempre deliciosa. Un dels meus autors de capçalera.
—Jordi Lara: Mística conilla (Edicions de 1984). Una de les millors proses en català que he llegit. D'aquest recull de sis contes, el primer i l'últim em semblen extraordinaris. Els altres, boníssims.
—Jane Smiley: La edad del desconsuelo (Sexto Piso). Una nouvelle en la qual sembla que no hi passi res, però hi passa molt... Subtil, intel·ligent, a estones irònica, a estones tràgica.
—Samanta Schweblin: Siete casas vacías (Páginas de Espuma). Un llibre de contes molt inquietant. De la Schweblin també em van agradar la novel·la de ciència-ficció Kentukis (Mondadori) i l'estranya —molt estranya— novel·la breu Distancia de rescate (Mondadori).
—Juan Gabriel Vásquez: Canciones para el incendio (Alfaguara). Nou contes que mostren una vegada més que l'escriptor colombià és un dels millors narradors actuals en espanyol.
—Marina Perezagua: Seis formas de morir en Texas (Anagrama). Un final del tot inversemblant i desafortunat no desmereix el virtuosisme literari d'aquesta novel·la addictiva, dura —però a estones irònica— i molt, molt ben escrita.
—William Trevor: Una relación perfecta (Salamandra). Uns contes joycians, modèlics, d'un dels escriptors anglesos més injustament desconeguts al nostre país.
—John Fowles: El coleccionista (Sexto Piso). Un clàssic dels seixanta que no havia llegit (sí que havia vist la pel·lícula i no en tenia bon record). És el primer Fowles però ja és excel·lent: un plantejament simple, un desenvolupament atrevit —la mateixa història explicada dues vegades des de dos punts de vista diferents— i un desenllaç per treure's el barret. Fowles era un tros d'escriptor.
També m'ha agradat molt la prosa deliciosa d'Estigmes de Ramon Mas (Edicions de 1984), l'evocació de l'Europa del segle XVII que fa un dels escriptors actuals més admiro, Daniel Kehlmann, a Tyll (Random House), el divertit recull de contes El país dels cecs de Víctor García Tur (Proa), Un espía perfecto —un Le Carré particularment complex i exigent (Plaza y Janés)—, el sorprenent Hotel World d'Ali Smith (Alfaguara), l'extravagant Zeroville de Steve Erickson (Pálido Fuego) i un virtuosístic volum de relats de David Means, Instrucciones para un funeral (Sexto Piso).