20 LLIBRES DEL 2021
Aquest ha estat un any marcat per dues descobertes que continuaré explorant en el futur: un gran narrador, Jon Bilbao, i un experimentador fascinant i —alhora— divertit, Gilbert Sorrentino (tan poc traduït que en algun cas he hagut de recórrer a les versions originals en anglès). A més, durant aquests dotze mesos he llegit obres d’autors que admiro com Lively, Coover, Echenoz, Marías i les nouvelles de Jane Smiley.
D’altra banda, per molt que m’atreguin els outsiders, que simpatitzi amb els narradors trencadors i que s’arrisquen, no he aconseguit entusiasmar-me amb William Gaddis. No vaig acabar la monumental Los reconocimientos (vaig llegir «només» 707 pàgines de les 1369), ni tampoc la sintètica Ágape se paga (em vaig estalviar 20 pàgines de les escasses 80). Definitivament, Gaddis no és per a mi, el deixo a altres lectors.
I aquesta és la llista dels millors llibres que he llegit aquest 2021, per ordre de lectura:
—Penelope Lively: Moon Tiger (Contraseña). Una novel·la amb una poderosa veu narradora. Un tros d’escriptora, la Lively, poc coneguda —i escassament traduïda— al nostre país. (L’Altra Editorial va publicar una traducció catalana d’aquest llibre uns mesos després de llegir-lo jo en castellà: una gran notícia!)
—Robert Coover: El origen de los brunistas (Pálido Fuego). Tot i ser el debut literari de Coover, la novel·la ja és cent per cent cooveriana. Una obra d’aquelles que en diuen «corals», amb dotzenes de personatges, la majoria més aviat idiotes. Diversió garantida.
—Jon Bilbao: Estrómboli (Impedimenta). Un volum de vuit contes addictius. Bilbao és un narrador extraordinari. També vaig llegir, i són molt recomanables, un altre volum de relats —Basilisco (Impedimenta)— i la novel·la Padres, hijos y primates (Salto de Página).
—David Mitchell: La casa del callejón (Random House). Història de terror amb la clàssica casa embruixada però amb una estructura molt original i bones dosis d’humor.
—Gilbert Sorrentino: Aberración estelar (Underwood). A partir d’una trama banal, pròpia d’un melodrama, Sorrentino munta una disbauxa literària hilarant. ¿Com pot ser que aquest extraordinari escriptor nord-americà a penes s’hagi traduït al castellà (i en absolut al català)?
—Danilo Kis: Una tumba para Boris Davidovich (Acantilado). Un Borges serbi? Tota una troballa.
—Irene Pujadas: Els desperfectes (L’Altra Editorial). Un dels reculls de contes que més m’han agradat aquest any: grotescos, divertits, escrits amb una prosa fresca i precisa.
—Jane Smiley: La mejor voluntad (Sexto Piso). Tercera nouvelle de la Smiley que llegeixo (i gaudeixo). M’agrada tant la capacitat de síntesi de la seva prosa que em fa por endinsar-me en obres amb les dimensions que semblen ser més habituals en aquesta autora nord-americana (llibres a l’entorn de 400 o 500 pàgines: uix, com a lector, un llibre que en tingui més de 300 em sembla un abús. Potser l’any que ve...).
—Vicente Luis Mora: Centroeuropa (Galaxia Gutenberg). Una petita novel·la ambientada en l’Alemanya de principis del segle XIX. Absorbent, brillant.
—Daphne du Maurier: La pomera i altres contes (L’Altra Editorial). Només pel magistral conte llarg que dóna títol al recull, aquest llibre ja mereixia entrar dins de les meves lectures favorites de l’any. Una delícia.
—Sigrid Nunez: L’amic (Navona). A més d’«un relat emotiu sobre l’amor i l’amistat entre una dona i el seu gos» —com se’ns informa a la contraportada—, diria que aquesta intel·ligent novel·la és sobretot un relat emotiu sobre l’amor a la literatura.
—Javier Marías: Tomás Nevinson (Alfaguara). Marías es torna a disfressar de Le Carré (com ja havia fet a l’anterior Berta Isla) i narra una senzilla història d’espionatge amb la seva característica prosa parsimoniosa, plena de perspicàcia i ironia.
També voldria destacar el potent Despertar a l’infern de l’australià Kenneth Cook (Males Herbes), la novel·la breu Marcia de Vermont de Peter Stamm (Quaderns Crema), l’original, juganera, imaginativa (i, malgrat tot això, Premi Goncourt 2020) L’anomalia d’Hervé Le Tellier (Edicions 62), la deliciosa nouvelleEl cementerio de Barnes de Gabriel Josipovici (Pálido Fuego), El condominio de Stanley Elkin (La Fuga Ediciones), el divertidíssim recull de microrelats De res, massa de Josep M. Sansalvador(Témenos), la novel·la Un brote de lima de John Hawkes, de lectura molt exigent, i Vida de Gérard Fulmard de Jean Echenoz (Anagrama), un Echenoz lleugerament decebedor però, com sempre, ple de les frases virtuoses i imaginatives que aquest lector sempre agraeix.