UN XAT A LA MICROBIBLIOTECA DE BARBERÀ

El passat dimecres 17 de desembre vam fer un xat al voltant dels meus microrelats a la Microbiblioteca de Barberà del Vallès, conduït per la Susana Camps. Deixo aquí la transcripció, una mica ordenada, de la xerrada, per si interessa a algú:

Susana: Bona nit!          

Jordi Masó Rahola: Bona nit!    
Microbiblioteca: Hola Jordi, hola Susana, bona nit!        

Susana: Puntualitat britànica...

Jordi Masó Rahola: Els anglesos sempre m'han caigut simpàtics.             

Susana: I els russos més, no? Trobo molt evocadors els teus micros ambientats a Rússia o amb referents d'allà.            
Jordi Masó Rahola: No ho sé... a mi els russos més aviat m'espanten, amb aquella severitat... Però donen joc a l'hora d'escriure. 

Microbiblioteca: Però és veritat que tens alguns microrelats ambientats a Rússia, per alguna raó?      

Jordi Masó Rahola: Hi ha molts compositors russos que m'agraden (Tschaikovsky, Schostakovich, Prokofiev) i també alguns escriptors (Tolstoi, Chejov, i sobretot el meu ídol, Nabokov). No sé si això és una raó. 

Microbiblioteca: Relacionant russos, música, escriptura i microrelats. Alguna connexió entre la teva professió de músic i els microrelats?     

Jordi Masó Rahola: Intento separar les dues vessants, però a vegades, inevitablement s'acaben trobant. L'últim projecte que tinc és precisament unir-les: un CD amb miniatures musicals (peces de piano d'entre un minut i minut i mig). 

Susana: M'he quedat amb Nabokov... no et tempta la novel·la? Vaig llegir en una entrevista que "mai escriuries una novel·la". Encara penses així després de tres llibres de microrelats?     

Jordi Masó Rahola: No em tempta gens. En un dels meus últims micros li faig dir a un personatge que "la novel·la està sobrevalorada" i no puc dir que hi estigui en desacord... Si mai fes una cosa semblant a una novel·la, seria una obra estranya, i mai superaria les 150 pàgines! Hi ha la creença que un escriu curt per poder escriure més endavant llarg. Jo crec que el procés podria ser invers: un escriu amb moltes paraules perquè no sap concentrar-ho amb menys paraules. M'agradaria que alguna vegada preguntessin a un novel·lista: "i quan escriurà un microrelat?"              

Microbiblioteca: Boníssim! Ens apuntem la pregunta! 

Susana: T'ho preguntava perquè normalment els escriptors es mouen en més d'un gènere. Per si hi havia algun altre format que t'encaixés.
Jordi Masó Rahola: El conte de mida "tradicional" també m'agrada molt. No hi ha gaire diferència amb el micros, crec jo: són senzillament històries que demanen un desenvolupament més extens. Penso que la pròpia història dicta la seva extensió. Tinc un llibre esperant el veredicte d'una editorial que inclou 14 (o 15) contes, un recull dels que em semblen els millors que he anat escrivint. 

Microbiblioteca: Veredicte, sona a concurs, segur que el "guanyes"!!  

Jordi Masó Rahola: Ei, no: això de l'editorial no és un concurs, perquè algun dels contes ja havia estat publicats en reculls col·lectius. És només una proposta que estic esperant que em responguin... Vaja, el típic escriptor pidolant a l'editorial: publiqueu-me, publiqueu-me!  

Microbiblioteca: Sí, sí, ho havia entès, era una broma perquè normalment guanyes molts concursos als que et presentes. Quan i com vas començar amb el microrelat, Jordi?    

Jordi Masó Rahola: Mira, l'altre dia hi pensava i resulta que conservo microrelats de quan tenia 15 anys. Uns textos sense cap gràcia, tot s'ha de dir, que en aquell moment no sabia que se'n podien dir "microrelats" (és clar que el concepte aleshores no existia). Ocupaven poques línies i explicaven una història. Suposo que era –i encara és– el gènere que més proper a la meva manera de ser: concís, exacte, de poques paraules (però les paraules precises). 

Ivan: Bona nit! 
Microbiblioteca: Pregunta quan vulguis Ivan.   

Ivan: Pregunto pregunto, jo he llegit un dels teus llibres vaig veure que et documentes bastant en alguns microrelats, sempre ho fas?          

Jordi Masó Rahola: No et creguis, Ivan. Tot google, avui en dia això de documentar-se no té gaire mèrit...       

Ivan: Però bé, coneixes del que escrius.     

Jordi Masó Rahola: Home, segons quins temes sí que els conec. Sobre altres cal fer recerques a Internet, és clar. Ja m'agradaria tenir una formació enciclopèdica! 

Ivan: També diria, pel llibre que vaig llegir, era el de “Les mil i una”, que t'agrada fer sèries temàtiques de microrelats, oi?         

Jordi Masó Rahola: Sèries temàtiques? Decididament no! Jo crec que el microrelat (i el conte) és una obra breu que no necessita d'altres microrelats per mostrar la seva vàlua. Un llibre de contes -o de microrelats- és una perversió, perquè un conte o un microrelat ha de ser autosuficient. Ara tothom valora els llibres de formes breus si hi ha un "fil conductor", una temàtica comuna. Això per mi és un error. El valor d'un conte no ha de dependre de les companyies. 

Ivan: Em referia a que uns quants van de terror, uns altres...

Jordi Masó Rahola: Sí, a “Les mil i una” vaig agrupar els micros per temàtiques, però els textos havien estat escrits al llarg de molts anys i sense cap intenció de formar part d'un llibre...     

Microbiblioteca: La pregunta típica i tòpica però que s'ha de fer al xat: influències?, autors/es preferits?, tan del gènere microrelat com en general.       

Jordi Masó Rahola: Influències: ui, moltes! És que jo llegeixo molt, sóc compulsiu. Ja he mencionat a Nabokov (qui, per cert, odiava la brevetat). En català, Calders és obligat mencionar-lo, perquè em va marcar quan tenia 13 anys (i vaig imitar-lo a consciència durant aquella època). Més endavant Monzó. M'agraden molt els sud-americans Cortázar, Borges, Arreola, Saer i els més recents Berti i Juan Gabriel Vasquez, i els que em deixo! I no voldria viure sense Kafka, Sterne, Proust, Bernhard, Barth, Tobias Wolff, John Banville, Jean Echenoz, Javier Marías, Cristina Fernández Cubas... són noms que em vénen ara al cap però segur que em deixo un munt d'autors admirats!

Susana: A mi m'agrada la frescor dels teus micros, juguen amb la ingenuïtat però acaben picant l'ullet. En aquest sentit trobo que hi ha una relació amb Calders, però tu no "caldereges" com altres autors. No sé si m'explico.

Jordi Masó Rahola: Calders és un gran escriptor, i com tot gran escriptor és molt perillós: de seguida acabes imitant-los! Gràcies, Susana per dir que no calderejo! De fet, he eliminat més d'un conte que veia que sonava massa a Calders! Potser la cosa que he escrit més propera a Calders sigui un conte inclòs a "Els reptes de Vladimir" titulat "El respecte als ancians". Però aquest, què voleu que us digui, sempre m'ha fet molta gràcia, i no vaig estripar-lo...    

Microbiblioteca: Crec que és cert que no "caldereges", jo diria que "masóraholeies", en el sentit que tens un estil propi, tan en el microrelat més extens com en l'hiperbreu.    

Jordi Masó Rahola: Gràcies Microbiblioteca! Crec que no es pot aspirar a res millor que a ser un mateix, amb totes les limitacions que això comporta, és clar. Per exemple: jo sóc incapaç d'escriure res seriós. Em surt fals, solemne.         

Microbiblioteca: Costa molt editar microrelats, l'edició de "Catàleg de monstres" a Alpina, et va costar que te l'editessin, van apostar per tu?, pel microrelat en general?      

Jordi Masó Rahola: Sí, en català no hi ha mercat, cap editorial està interessada realment en el gènere (en castellà tenen més sort, tant a Espanya com a Llatinoamèrica). El “Catàleg de monstres” va ser una gran sorpresa, perquè em van trucar per preguntar-me si tenia "alguna cosa per publicar" i això em sembla que no és gaire habitual (almenys en autors poc coneguts) i aleshores vaig muntar aquest llibre. Potser perquè no les tenia totes vaig agrupar els contes que havia escrit de gènere fantàstic, per allò de la "coherència" que abans comentava que m'horroritza (vaja, que per prudència vaig anar contra els meus principis...).       

Microbiblioteca: Com a anècdota, crec que ara es pot explicar, diria que t'ho havia comentat Jordi, vaig fer de jurat en un concurs de microrelats que organitza la Biblioteca de Gavà i recordo que en la meva selecció vaig donar la màxima puntuació a un microrelat que després va resultar ser del Jordi, i jo, lògicament no ho sabia pas.           

Jordi Masó Rahola: Sí, m'ho havies comentat! Molt agraït!        

Microbiblioteca: Com a un dels estàndards (que solemne que sona això) del microrelat en català, que creus que s'hauria de fer per difondre el gènere en català. Sobta tant l'auge en castellà i que en català costi tant (òbviament amb les limitacions poblacionals, etc.).        

Susana: El Jordi ja fa molt des del blog “La bona confitura”. Crec que tothom que escriu microrelat en català (i molts en castellà) el coneix!

Jordi Masó Rahola: Sí, som menys colla que els escriptors en castellà, però crec que hi ha molta qualitat! Hi ha molta gent que mai ha publicat llibres, que difonen els seus textos a la xarxa, i que no tenen res a envejar als microrelats que s'escriuen en castellà. Concursos ja n'hi ha uns quants, el de Barberà, sense anar més lluny, és fantàstic! Però falta iniciativa editorial, diria jo, gent que s'atreveixi encara que sàpiguen que les vendes no seran res de l'altre món (però vaja, la poesia tampoc no es ven tant i bé se'n va publicant!).           

Susana: Creus que la poesia i el microrelat es podrien "associar"? Vull dir els grups d'escriptors que es dediquen a cada gènere. Sovint tinc la sensació que seria molt útil. També ho seria que hi hagués més relació entre microrelat català i castellà, perquè que tot són compartiments estancs pel que fa a les persones concretes.

Jordi Masó Rahola: Sí, la poesia és molt propera al microrelat, no només per l'extensió. De fet, una lectura pública de poesia combinada amb una lectura de microrelats no grinyolaria gens.    

Microbiblioteca: I suposo que si un Monzó o un Pàmies digués obertament que escriuen microrelats el gènere tindria una publicitat molt més alta.             

Jordi Masó Rahola: Home, seria fantàstic que Monzó i Pàmies publicitessin el gènere, però em temo que el primer està inactiu (es dedica als seus articles, per desgràcia dels seguidors de la seva narrativa!) i el segon no acostuma a escriure tan breu...            

Microbiblioteca: I apart del llibre de relats (ja avisaràs si es publica), algun de microrelats a la vista?  

Jordi Masó Rahola: Més llibres? Ui, no, amb tres llibres de contes breus i microrelats de moment ja n'hi ha prou. Ara hauran de passar uns anys, per anar recopilant material. El que sí que faig es anar-ne escrivint, no tants com fa uns anys, per Déu n'hi do...           

Microbiblioteca: Tu ves escrivint..., per si de cas...        

Susana: Durant el Microclub vam parlar de la teva tendència a combinar dos plànols de la realitat, o realitat/ficció. Hi estàs d'acord? Ho fas conscientment?        

Jordi Masó Rahola: No ho faig conscientment o, si més no, no ho penso amb aquestes paraules (plànols de la realitat). Ara, suposo que és un procediment molt proper a la literatura fantàstica i que és un bon recurs.    

Microbiblioteca: Merci a l'Ivan, moltes gràcies Susana per la conducció del mes, seguim picant pedra! Moltes gràcies Jordi, sempre és un plaer parlar amb tu. L'altra dia vaig llegir una descripció que feia l'Anna Vilallonga de tu al seu blog i era totalment certa (deixo que l'aneu a investigar vosaltres mateixos).      

Jordi Masó Rahola: Ui, em deixes intrigat...       

Susana: Bona nit!           

Jordi Masó Rahola: Bona nit!