El Catàleg de monstres, lectura obligatòria?

Ara resulta que el meu Catàleg de monstres és el llibre de lectura obligatòria a 2on d'ESO a l'Institut de La Roca del Vallès per aquest trimestre.

D'entrada la notícia només pot afalagar-me: és comprensible que imaginar un centenar de pre-adolescents llegint els contes que he escrit em satisfaci. Però passada la sorpresa inicial, una neguit ha començat a guanyar terreny: recordo el menyspreu que dedicàvem als llibres que ens feien llegir a l'escola i a l'institut. "Llibre obligat, llibre odiat". De totes les lectures obligades, només recordo amb plaer Tiempo de silencio de Martín-Santos (les Cinco horas con Mario també, encara que amb dues hores potser jo ja hauria fet). Però a banda d'aquestes dues novel·les, recordo haver odiat Celestines, Llibres de Bon Amor, Mecanoscrits, Rodoredes, Colmenas, i fins i tot Quixots (en versió escapçada, és clar). Però encara eren pitjors aquells llibres "escrits per a  nois i noies" amb els quals els professors "enrotllats" ens volien "acostar l'afició a la lectura": històries alliçonadores protagonitzades per adolescents amb problemes que van aconseguir, sense esforç, allunyar de la lectura a una generació de joves (gairebé preferíem seguir les trifulgues del calçasses de Calixto amb la pàmfila Melibea).

No em direu que no tinc motius per sentir-me inquiet! A més, la cura exquisida que dedicava als llibres que m'agradaven, no la dedicava als llibres que m'obligaven a llegir. Ja imagino els exemplars del meu pobre Catàleg amb els fulls rebregats o esquinçats, i els nois i noies esbufegant, maleint aquest coi de llibrot de contes absurds que els han obligat a llegir!